Taula de continguts:
Tècniques conductuals segons alguns psicòlegs i pensadors: Beck (1979, 1985) indica que en les primeres fases de la teràpia cognitiva i, especialment amb els pacients més deprimits, sol ser necessari que s'estableixi el nivell de funcionament que tenia el pacient abans de la depressió.
També et pot interessar: Objectius terapèutics de la depressióTècniques conductuals de el tractament de la depressió
El baix nivell d'activitat es relaciona amb l'autovaloració de l'pacient ("Inútil", "Incapaç"..) i amb l'estat d'ànim depressiu. Les tècniques conductuals utilitzades en la CT tenen una doble finalitat: (1r) Produir un increment en el nivell d'activitat, modificant l'apatia, passivitat i falta de gratificació de l'pacient i (2n) facilitar l'avaluació empírica dels seus pensaments automàtics i significats associats (incompetència, inutilitat, incontrolabilitat). Les principals tècniques conductuals utilitzades en l'abordatge de la depressió són:
- ASSIGNACIÓ GRADUAL DE TASQUES: El terapeuta contraresta la creença el pacient sobre-generalitzada d'incapacitat posant a prova ("Podríem comprovar el teu creença que ets incapaç de…?. Per això, amb el pacient, s'estableixen objectius-tasques graduals, adequant-les a el nivell de funcionament de l'pacient i incrementant de manera creixent la seva dificultat, a mesura que progressa amb elles. Això permet al pacient augmentar les seves expectatives d'autoeficàcia (Bandura, 1976).
- ASSAIG COGNITIU: De vegades, el pacient necessita com a pas previ a la realització d'una tasca, el ser capaç de veure afrontant. Es pot assajar amb el pacient, imaginativament, els passos implicats en una tasca. Això pot permetre el pacient descatastrofizar o desdramatitzar tasques percebudes com a molt dificultoses.
- PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS DIÀRIES: El terapeuta i el pacient programen tasques diàries que poden possibilitar l'augment de gratificacions (reforços) per al pacient; o com a tasques distractores de moments de malestar (pe exercint un control d'estímuls predictibles i negatius).
- TÈCNICA DEL DOMINI I agrat: El pacient valora el domini aconseguit en les activitats programades, així com el plaer aconseguit amb la seva realització (pe escales de 0-5). Això pot permetre el terapeuta reprogramar activitats amb el pacient, de manera que augmenti el seu domini o grat, o corregir distorsions cognitives a la base (pe maximització de tasques no dominades desagradables i minimització de tasques agradables i dominades).
- EXECUCIÓ DE ROLS: Mitjançant el modelatge i la inversió de papers, el terapeuta pot generar punts de vista alternatius a les cognicions disfuncionals i habilitats de resolució de problemes.
- ENTRENAMENT ASSERTIU: Alguns pacients depressius, per les seves creences disfuncionals, solen inhibir les seves conductes de defensa dels seus drets personals o les seves expressions de desitjos i opinions personals. El terapeuta pot presentar aquests "drets", demanar l'opinió al pacient sobre si els porta a terme, valorar els avantatges de fer-ho, i la manera de fer-ho.
TÈCNIQUES COGNITIVES
Les tècniques cognitives tenen per finalitat (Beck, 1979, 1985): (1) El licitar els pensaments automàtics que expressen les distorsions cognitives, (2) Comprovar el grau de validesa dels pensaments automàtics, (3) Identificació de l'els supòsits personals i (4) Comprovar la validesa dels supòsits personals
RECOLLIDA DELS PENSAMENTS AUTOMÀTICS: El terapeuta explica a l'pacient l'autoregistre (normalment es compon de tres parts: situació-pensament-estat emocional, de vegades s'afegeix també l'element conductual quan aquest component és rellevant). També explica la relació pensament-afecte-conducta i la importància de detectar els pensaments automàtics. Indica a l'pacient fer-ho en els moments de pertorbació emocional, i mostra com fer-ho.
TÈCNICA DE LA TRIPLE COLUMNA: Sobre l'autoregistre el pacient aprèn a qüestionar l'evidència que té per mantenir un determinat pensament automàtic ia generar interpretacions més realistes o útils. Per això se sol portar un autoregistre amb tres columnes: a la primera anota la situació desencadenant de l'sentiment desagradable, en la segona els pensaments automàtics relacionats amb aquesta situació i aquestes emocions negatives, i en la tercera pensaments alternatius després de valorar les evidències per als pensaments automàtics anteriors.
IDENTIFICACIÓ DELS SUPÒSITS PERSONALS: Durant l'entrevista amb el pacient o la revisió dels autoregistres el terapeuta pot elaborar hipòtesis sobre els Supòsits personals subjacents a l'trastorn. Els mitjans més freqüentment usats són el escoltar com el pacient justifica la seva creença en un determinat pensaments automàtic (pe "Per quina raó creu això?") O escoltant la seva resposta a la importància donada a un fet (pe "Per què és això tan important per a vostè?).
COMPROVAR LA VALIDESA DELS SUPÒSITS PERSONALS: El terapeuta dissenya amb el pacient tasques conductuals, a manera de "experiments personals, dirigides a comprovar el grau de validesa dels supòsits personals. Per exemple, amb la pacient referida en l'apartat anterior es podria comprovar si ella pot ser feliç (havent definit el més clarament possible "la seva felicitat"), amb activitats alienes a les mostres afectives que pot rebre d'altres. altres maneres de gestionar aquest supòsit seria el llistar els seus avantatges i inconvenients i prendre decisions en funció de aquest llistat, o comprovar si les mostres de desacord d'altres produeixen necessàriament la infelicitat, etc.
Aquest article és merament informatiu, en Psicologia-Online no tenim facultat per fer un diagnòstic ni recomanar un tractament. Et convidem a acudir a un psicòleg perquè tracti teu cas en particular.
Si vols llegir més articles semblants a Tècniques conductuals de el tractament de la depressió, et recomanem que entris a la nostra categoria de Psicologia clínica i de la salut.