Taula de continguts:
- Conseqüències psicològiques de l'abandonament patern
- 1. Poca o nul·la intel·ligència emocional
- 2. Dificultat d'adaptació
- 3. Afecció a objectes
- 4. Vulnerabilitat a l'addicció
- 5. Passivitat en les relacions
- 6. Malestar psicològic
- 7. Vulnerabilitat a la psicopatologia
- Conseqüències de el pare absent en homes i dones
- Com superar l'abandonament d'un pare
- 1. Intenta relatar-te a tu mateix els moments que recordes amb aquest pare absent
- 2. Comprèn i normalitza les teves emocions
- 3. empatitza amb el teu pare
- 4. No pretenguis oblidar, sinó conviure amb això
- 5. Aprèn a perdonar
- 6. Prendre consciència
- El meu pare em va abandonar i ara em busca, què faig?
L'entorn que envolta el nen o nena juga un paper fonamental, ja que aquest està en procés de creixement i maduració psíquica, d'allí la importància que tenen els adults que compleixen la funció materna i paterna. Es mostra la importància de la funció materna ja des de la gestació, de les interaccions primerenques mare-nadó, brindant-li les primeres experiències de plaer i desplaer. Així com el paper de la funció paterna, que oficia com tall, permetent la separació de la diada mare-fill, de manera que el nen aconsegueixi constituir-se com un un altre independent. A partir d'això es pensa, com afecta l'absència d'un dels progenitors en aquesta etapa vulnerable, on s'està construint el psiquisme infantil. En aquest sentit el següent article de Psicologia-Online planteja algunesconseqüències de l'abandonament patern i com superar-.
També et pot interessar: Conseqüències de l'maltractament psicològic infantil Índex- Conseqüències psicològiques de l'abandonament patern
- Conseqüències de el pare absent en homes i dones
- Com superar l'abandonament d'un pare
- El meu pare em va abandonar i ara em busca, què faig?
Conseqüències psicològiques de l'abandonament patern
Arredondo (1998) deia que l'abandonament patern representen lesions psicològiques no accidentals ocasionades pels responsables de al desenvolupament, que són conseqüència emocionals o sexuals, de comissió o omissió i que amenacen el desenvolupament físic, psicològic i emocional considerat com a normal per al nen.
Per tant, l'abandonament patern pot arribar a ser tal com el descriu Arredondo (1998), un maltractament infantil a on hi ha abandonament físic i emocional.
En nens o adolescents que han estat abandonats per algun o tots dos pares es poden presentar algunes de les conseqüències següents:
- Són propensos a l'abandonament o inestabilitat escolar, és un dels motius de fracàs escolar.
- Els és molt difícil adaptar-se a el món ia la realitat.
- Por constant a l'abandó.
- Comportament agressiu cap als altres.
- Relacions socials desinhibides (per exemple, un comportament verbal o físic massa familiar, recorre poc o gens a el pare que està a càrrec o als tutors a càrrec, disposició d'anar-se'n amb adults estranys.
- Afecció reactiu (molt rares vegades busca consol quan sent malestar.
- Poca o nul·la intel·ligència emocional.
Les persones que han travessat un abandonament patern i arriben a ser adults amb freqüència suporten les següents conseqüències en l'edat adulta:
1. Poca o nul·la intel·ligència emocional
És a dir, s'estressen amb facilitat, molt rares vegades són assertius (són incapaços d'establir límits), poc empàtics, un vocabulari emocional limitat (no sap identificar les seves emocions i defineixen el seu estat d'ànim com bé o malament), predisposats a assalts límbics (a la vora de les seves emocions).
2. Dificultat d'adaptació
Dificultats per adaptar-se als canvis que es presenten en la seva vida (canvis de treball, habitatge, ciutat de residència), patint molt i de forma perllongada quan aquests es presenten. Els canvis generalment li provoquen molta ansietat.
3. Afecció a objectes
Dificultats per desfer-se objectes materials (vehicles, un telèfon mòbil, llibres, documents o qualsevol altre objecte amb un significat especial o no per a ells). Generalment aquests objectes en psicoanàlisi representen el patiment de l'abandonament: projecten el seu abandonament i li atribueixen les seves pròpies emocions als objectes (per exemple, diuen que el vehicle es sentirà molt trist quan ho hagi de vendre i deixar-lo sol amb un estrany). Fins i tot pateixen molta ansietat quan s'han de separar temporalment d'algun objecte (un préstec per exemple).
4. Vulnerabilitat a l'addicció
Són persones amb molta susceptibilitat a tornar-addictes a qualsevol de les següents activitats, objectes o persones: a les relacions amoroses, a el consum de substàncies d'ús recreatiu i terapèutic, a la feina, a l'sexe, a la pornografia, a persones que els donin un mica d'atenció, a qualsevol persona que representi a la seva figura paterna absent, a parelles i amics. En el següent article trobaràs els diferents tipus d'addiccions i les seves conseqüències.
5. Passivitat en les relacions
Són persones que sovint es mostren molt complaents o condescendents amb tots (fins i tot amb les persones que no coneix). Ignora o fa a un costat les seves prioritats o interessos per poder complaure als altres, les persones properes el descriuen com una persona molt bona (que escolta i ajuda als altres sense interessos propis). Aquest comportament pot ser un intent obsessiu per fer que cap persona l'abandoni o es desinteressi d'ell.
6. Malestar psicològic
Sovint refereixen sentir buits o sense un propòsit de vida. En el següent article s'aborda en profunditat el tema de el sentit de vida.
7. Vulnerabilitat a la psicopatologia
Estadísticament són persones amb molta més probabilitat que els que no han patit un abandonament patern de ser diagnosticades amb algun tipus de patologia mental. Per exemple, un trastorn de l'estat d'ànim, trastorn d'ansietat, de l'comportament, de la son, de la conducta alimentària, de símptomes somàtics, de traumes o relacionats a factors d'estrès o un trastorn de personalitat.
Conseqüències de el pare absent en homes i dones
Escoltem centenars de referències sobre persones a les quals se'ls dificulta poder establir un vincle sa, és a dir, una relació de creixement mutu, d'objectius i conductes acceptades de manera prestablecida. Aquestes persones sentint-se expertes en les relacions que les fan malbé, manifesten conductes que li permetin perllongar i romandre-hi. Aquest tipus de persones descrites amb freqüència són les que manifesten haver estat abandones per un o ambdós pares i, encara que aquest abandonament hagi esdevingut molts anys abans (des de la infància), continua repercutint en la seva qualitat de vida. Les relacions que mantenen aquest tipus de persones poden coincidir amb algun dels exemples següents:
- Amb persones (amics, matrimonis, festejos i familiars) que anul·len constantment la pròpia existència, és a dir, que semblés ser que mai ho escolten o gairebé mai són conscients dels seus interessos i posen els seus com prioritat.
- Amb parelles o amics amb algun tipus d'addicció (substàncies i jocs).
- Amb parelles que violen sense cap tipus de restricció ni consciència els drets dels altres.
- Amb parelles que maltracten física i emocionalment. Aquí pots veure els tipus de maltractadors i les seves característiques.
- Amb parelles que cometen infidelitat o els sotmeten a un constant temor que s'aniran i abandonessin a la parella.
- Amb parelles o amics que també van ser abandonats per alguns o tots dos pares.
- Freqüentment són persones molt possessives.
- Sovint tenen por de perdre alguna cosa.
Com superar l'abandonament d'un pare
El superar l'abandonament d'un pare serà un treball bastant relatiu a causa de les circumstàncies en què s'hagi presentat l'abandonament, per exemple, no serà la mateixa percepció d'un pare que abans d'abandonar maltractava física i emocionalment a la seva família.
Potser cal abordar-lo des l'acceptació i no des de la superació; el superar alguna cosa, implica en el tractament professional d'alguns clínics - aconseguir oblidar - i superposar el present als esdeveniments passats sense interessar-se o eludint la premissa psicoanalítica que tot el que succeeix en la nostra infància repercutirà en la nostra vida adulta, per tant requereix un treball de reelaboració de l'trauma ocasionat per l'abandó.
A continuació et vam compartir alguns punts poden servir-te si tu has patit o coneixes algú que ha patit d'abandonament patern:
1. Intenta relatar-te a tu mateix els moments que recordes amb aquest pare absent
Pren-te uns minuts en què puguis tenir privacitat per escoltar els teus pensaments. Si hi ha records de maltractament (cops o insults) a on puguin sorgir emocions (enuig, ira, tristesa) és important que les atenguis també; si tens la sensació de plorar, maleir o insultar, fes-ho. De la mateixa manera, si hi ha records apreciats per tu i encara que et puguin semblar contradictoris al que sents en el teu present.
2. Comprèn i normalitza les teves emocions
Després de permetre't escoltar les teves emocions i donar-li un espai als records és moment de comprendre'ls per humanizarte i humanitzar aquella figura paterna que tant has cosificat. Si tu entens que tens emocions i pots nomenar cadascuna per les sensacions corporals que et provoquen aconseguissis empatitzar amb elles. Acceptar que una pèrdua pot provocar tant dolor evitarà que segueixis minimizándolo o extrapolant amb totes les altres persones o situacions de la teva vida present.
3. empatitza amb el teu pare
Les altres persones també experimenten emocions, també tenen alguna percepció cognitiva sobre elles. Possiblement ens hàgim culpabilitzat nosaltres mateixos o aquell pare absent tots aquests anys per l'abandonament. Per exemple, si entenem que el pare o la mare van poder haver experimentat alguna emoció de por de no saber o no poder fer-se responsable d'aquest canvi en la seva vida (fills) i és per aquesta raó que s'han allunyat. Clarament, això no és un fet per justificar un abandonament o qualsevol acte d'un pare, però permet que així comprenguem el món afectiu en el qual vivim i així permetre entendre l'equivocació dels altres i les pròpies.
4. No pretenguis oblidar, sinó conviure amb això
Recordem que no suggerim superar la pèrdua, sinó de conviure amb ella. Es pot arribar a superar la pèrdua d'un cel·lular fins i tot, del nostre joguina favorit, però superar la pèrdua d'un pare és impossible. Aquest punt ressalta aquesta tendència a convèncer-nos que la pèrdua dels nostres pares no ens va a importar, i estarem estructurant cases en l'aire. És una falsedat creure que alguna cosa amb tanta càrrega emocional no pugui arribar a importunarnos.
5. Aprèn a perdonar
Elaborar l'abandonament d'un pare requereix d'un perdó individual i sobretot familiar encara que no és una cosa tan senzilla d'aconseguir. Si l'entorn en què vivim castiga constantment a aquesta figura del nostre pare, si observem un gran mal a la nostra mare o els nostres germans segurament projectarem aquest duel en el nostre interior. En aquest article trobaràs consells per aprendre a perdonar.
6. Prendre consciència
L'ésser conscients de tots aquests punts representen un gran avenç, ja que aconseguirem separar el dolor dels altres i el nostre; les emocions dels altres i les nostres.
El meu pare em va abandonar i ara em busca, què faig?
Un pare que ens ha abandonat i que anys després reapareix amb intencions d'establir un contacte amb nosaltres a vegades és un factor molt excel·lent de malestars emocionals.
El acceptar novament en la nostra vida a algú que possiblement ens va ocasionar molt de mal és una decisió transcendental, i per la mateixa magnitud que implica no és una cosa que hem de únicament preguntar al coixí. El dany emocional que es té no desapareix amb la reaparició de la seva causa, això moltes vegades exacerba el malestar. Indistintament la decisió que es prengui sobre el permetre o no l'acostament de el pare que va abandonar el dany psicològic ha de ser la prioritat en els dos casos: primer atendre tota l'alteració afectiva que va sorgir per posteriorment discernir i atendre la decisió presa.
Aquest article és merament informatiu, en Psicologia-Online no tenim facultat per fer un diagnòstic ni recomanar un tractament. Et convidem a acudir a un psicòleg perquè tracti teu cas en particular.
Si vols llegir més articles semblants a Abandonament patern: conseqüències i com superar-, et recomanem que entris a la nostra categoria de Conflictes familiars.
Bibliografia- Valeria Arredondo. (1998). Maltractament infantil: elements bàsics per a la seva comprensió. Viya de l'Mar. Paicabi.